La batalla continua.

XAVIER GISPERT ZEGRÍ / Diari de Balears / Palma.

Dimarts passat es repetí als jutjats de Palma la vista oral pel cas de Marc Peris, el professor valencià que va ser acusat de resistència a l’autoritat per dos agents de la Policia Nacional espanyola després d’haver-los respost en català. Els fets succeïren el juliol de 2006 a la plaça d’en Coll de Palma. El fiscal demana una pena de 90 euros, quan en el judici anterior, que va ser anul·lat per qüestió de formes, en demanava el doble, 180.

Marc Peris denuncià haver estat víctima d’agressions, insults i amenaces per part dels agents, que també el denunciaren a ell. En el judici, l’acusació, els testimonis i l’imputat estaven representats per les mateixes persones i les versions foren clavades. Tanmateix, el Ministeri Fiscal ha presentat davant el jutge una rebaixa en la pena de multa contra Marc Peris, a qui ara se li demanen 90 euros.

El cas creà en el seu moment molt de rebombori i és possible que la fiscalia, malgrat no demanar l’absolució, hagi volgut tenir un ‘gest’ amb l’acusat, vistes les contradiccions presentades en la declaració dels policies. El professor l’acusen d’haver-se resistit a la detenció, malgrat que diversos testimonis corroboraren que la Policia el maltractà i practicà una detenció il·legal.

Per la seva banda, la denúncia que Peris interposà contra els agents de la Policia Nacional espanyola no ha tingut cap efecte i, segons explicà el mateix damnificat, fou ràpidament arxivada.

Després que el cas quedàs tancat el juliol de 2006 amb una multa de 180 euros contra el professor agredit, el seu misser presentà un recurs de nul·litat per una qüestió de formes, ja que a banda de les irregularitats que es denunciaren durant el judici, a Marc Peris no li deixaren presentar l’escrit final.

Una situació amb la qual Marc Peris tornà a trobar-se dimarts passat, quan tampoc es recordaren de demanar-li l’escrit final.

Dignitat

La veritat és que el material que acostume a penjar en el blog sol ser meu, però ací va un cas que he arreplegat i vull transmetre perquè em pareix que aquesta dona mereix la meua més sincera admiració.

L'Obra Cultural Balear (OCB) ha fet públic avui un altre cas de discriminació lingüística sofert a Palma per una dona d'origen marroquí, que va perdre la feina d'intèrpret en l'Administració pública i que va ser insultada perquè defensava el seu dret a expressar-se en català, uns fets que l'han mogut a cursar una denúncia judicial i una queixa davant del Ministeri de l'Interior.

En roda de premsa, la víctima de la discriminació, Saïda Saddouki, i el coordinador de l'oficina de drets lingüístics de l'OCB, Tomeu Martí, han explicat com els dies 16 i 17 d'agost la jove va tenir una topada amb un agent de la Guàrdia Civil i amb el capità de la unitat de policia judicial en la comandància del carrer Manuel Hazaña, motivada per una actitud violenta de tots dos i per la prohibició de fer servir el català.

Segons Saddouki, quan va arribar a les instal·lacions de l'Institut Armat per incorporar-se al seu primer dia de feina, es va dirigir en català a l'agent que hi havia a l'entrada, cosa que va provocar un comportament "injustificat" d'aquest agent, que li va exigir que parlés "en cristià", va dir, "perquè ets a Espanya". La discussió va durar uns 20 minuts, en els quals Saddouki diu que va ser "retinguda" per l'agent, de cognom Sarro, que a més es negava a tornar-li la documentació.

"EL QUE EM FALTAVA: UNA MORA CATALANISTA"

"El que em faltava: una mora catalanista; això no ho havia vist mai en ma vida [...] I aquí no et vull veure, així que no tornis més. Si vols el català, doncs queda't el català, però aquí hi trepitjaràs més. Tu ho has volgut. Saps que aquí, en aquesta casa, no hi ha una altra cosa que odiem tant com aquest maleït idioma i posicions com la teva", va afegir el capità, segons diu la denúncia.

Martí ha apuntat que, per aquests fets, l'oficina de drets lingüístics de l'OCB ha sol·licitat una reunió amb el delegat del Govern espanyol a les Illes, Ramon Socias, de qui esperen que començarà la pertinent investigació interna a fi de fer justícia i d'evitar que es tornin a produir casos semblants de discriminació lingüística.

"La classe política sempre parla que la integració de les persones estrangeres passa també per l'aprenentatge de la llengua pròpia. És contradictori que per això mateix, per fer servir el català, s'arribi a l'insult. Confiem que el delegat del Govern actuarà en conseqüència, ja que sempre ha demostrat una atenció més gran cap a aquests temes", ha assenyalat Martí

Terra

Hi ha espais que, pel que siga, situen les nostres vivències en un lloc físic, però també en un d’emocional. El record fila experiències que ens han dut on som, que ens han fet com som. Quan naveguem a la deriva pel món, sovint girem la mirada cap a aquests indrets, que ens fan de brúixola, ens marquen d’on venim com un estel de foc als ulls. Aquests indrets estableixen lligams entre les persones. Lligams de solidaritat; no aquesta condemnada a una solitària buidor de contingut, sinò una solidaritat tangible, que parteix del treball, de la il·lusió i d’hores dedicades a una causa. Avui en dia les causes són condemnades per la post modernitat a l’oblit, però nosaltres ens hi implicàrem fins les celles. Evidentment parle del Terra, a Benimaclet. El Terra, després de tants anys, corre perill. Com sempre, l’especulació vol acabar amb aquest somni. Com sempre, hi ha companyes que dediquen el seu temps, feina i imaginació a donar continuïtat al projecte. Durant anys el Terra ha fet honor al seu nom i s’ha implicat amb les lluites veïnals i els diferents moviments socials de la ciutat de València i dels Països Catalans. A més, ha alimentat les consciències i els estòmacs del poble en lluita de manera econòmica i deliciosa ( Gràcies Potxo i cia. ). La carta del Terra és una declaració d’amor cap al nostre país ( qui no ha tastat els entrepans Campanar, Mariola, Fuster o Cabanyal? ), amb una cuina senzilla, però plena de sabor i caràcter.
Nombroses idees i lluites s’han trobat al Terra durant anys: sindicats, vells lluitadors maquis, indígenes, joves, estudiants, agrupacions de dones, ecologistes, immigrants, poetes, cantautors i gairebé una infinitat més que m’és impossible anomenar. Aquests espais del cor són vitals per a les nostres vides, ens articulen com a poble més enllà d’abstraccions i ens ubiquen en una praxis diària de solidaritat, tendresa, i treball. Locals com el Terra, el Racó de la Corbella, la Pepika al Cabanyal, o Ca Revolta ( amenaçada, perseguida i tirotejada pels feixistes de carrer o els tecnòcrates ), entre d’altres, han generat un vertader teixit social de resistència i pensament crític, en moments de subdesenvolupament mental a la nostra ciutat. Aquesta és la València optimista, lluitadora i rebel. Aquesta és la València que estime.

Cavall de la Sabana...

La veritat és que feia massa que no actualitzava el meu blog. Aquesta foto la tiraren els nostres col·legues Inyaki i Ana, d'Euskal Herria. Agur.