dijous, 16 d’agost del 2007

De Canaima a La Gran Sabana.

El viatge des de Canaima en avioneta fou brutal. Un recorregut per la pell d'aquesta terra tan antiga que és diferent a tot allò que hem conegut abans. Tenia aquesta superfície un valor pictòric per se. Textures, colors, grans ferides des d'on brollaven fils d'aigua... Escarificacions que quasi es podien tocar, pareixien construir-se des del dolor de la terra. Una història de xocs salvatges permet una pell difícil, quasi impenetrable, on la línia recta, fruit del deliri humà, és impossible...

dilluns, 13 d’agost del 2007

Temps verbals a Veneçuela.

El passat de Veneçuela, com el de tota Amèrica Llatina, és com una obra de teatre, en la que moren i maten els personatges. Una història d'idealisme, sovint ingenu, però sempre enormement valent. D'herois reivindicats, reiterats, fins i tot convertits en billets, i d'altres als quals s'ha esborrat el rostre.
El present de Veneçuela es viu al dia, perquè la nit és dels malandros. S'encén una llum i s'il·lumina Amèrica. Comença quelcom, un cent-peus que aprén a caminar. Encara que alguna cama ensopegue, les altres l'ajuden a seguir.
El futur de Veneçuela és una pregunta, la resposta resta per escriure's...
Sta. Elena Uairén, segons impressions a Ciudad Bolívar, a la riba de l'Orinoco.

dissabte, 4 d’agost del 2007

En ruta...

Seguim per Venezuela, després d'estar a Choroní, la seua gent increïble i el seu malecón, anem amb Ivan i Ceciclia a Tucacas. Aquesta ciutat de nom còmic, i d'aspecte prou lleig, es troba al costat del Parque Nacional Morrocoy. El parque, al qual s'accedeix en barca, està dividit en nombrosos cayos, manglars i illes de corall on es posa una sorra blanca que li dona a l'aigua unes tonalitats de color blau turquesa. Les platges són increïbles. El primer dia ens fan un rule en barca, fondegem emmig de l'aigua per vore estreles de mar, i alguna que altra barracuda amb cara de pocs amics... Acabem en Cayo Sombrero, un illot amb arrecife ple de peixos de tots els colors. Espectacular. Dinem langosta en la platja.
Al dia següent Ivan i jo anem a bucejar a un illot anomenat cayo Sur. Fem dos immersions, una a s'horabaixa i l'altra nocturna. Veiem formacions de corall tubulars de color morat, en forma de cervell, tot plegat un paisatge com d'un altre planeta. En les immersions ens creuem amb dos tortugues de mar, tres morenes, peixos lloro, cofre, cucs super extranys i tot tipus de peixos dormint dins el corall. L'única nota negativa, xoque contra un coral de fuego, i la mà em cou fins al dia següent...
Pròxima etapa, Ciudad Bolívar. 12 hores d'autobús des de Valencia, com a escala per anar cap al Salto del Ángel i Canaima, Gran Sabana...
Continuarà...