dijous, 30 de setembre del 2010

Al voltant de la vaga.

El millor per mi han estat les lluites i accions directes, conseqüència de la ràbia del poble. Tot apuntava a una vaga descolorida i ensinistrada, però el moviment obrer va més enllà de sindicats venuts. Com sempre, els Països Catalans, a l'avantguarda.

dimarts, 28 de setembre del 2010

Sobre les eleccions a Veneçuela.

"El que la revolució bolivariana a l'Amèrica Llatina ha estat a punt de demostrar (ningú pot saber si seguirà pel mateix camí o si més aviat sucumbirà al pragmatisme i a la socialdemocràcia) ha estat que el socialisme no només pot arribar a ser compatible amb la democràcia, sinó que ho és infinitament més que el capitalisme. Aquest és el veritable motiu pel qual tots els mitjans de comunicació es van abocar de seguida en una campanya de desprestigi contra Chávez i la Veneçuela bolivariana. El que no podia fer-s'hi visible era un exemple massa perillós: un socialisme en Estat de Dret."
Santiago Alba Rico en català.

Veient estos dies el tractament vergonyós i la manipulació dels resultats de les eleccions a Veneçuela, em preguntava cóm era possible que es prengués partit de manera tan descarada per una opció política a la contra. Els qualificatiu emprats pels mitjans des de Público fins TvE m'ha semblat una prova més del pensament únic que empastifa massa cervells, incús entre els nostres companys. Pura propaganda racista, neocolonial i malintencionada. Es parla de victòria en vots de l'oposició, quan aquesta etiqueta inclou els comunistes o els indigenistes, que no tenen res a vore amb la patronal del MUD. El telediari de TvE, en la millor línia del No-do. Es nota que hi ha coses que mai canvien, com Espanya.

dilluns, 20 de setembre del 2010

Coses per fer en estiu: Lisboa


Aquest estiu que ja acaba ha tingut els seus moments. D'allò que més ha emplenat la meua consciència, i que ha revifat una certa fe en l'art, ha estat Lisboa i la seua interessant gestió artística al carrer. Projectes que deixe ací representats en un exemple visual. Una impressionant peça, l'autoria de la qual desconec. Em va impressionar molt la barreja d'influències, la incorporació d'elements de la cultura popular, la ironia i cert surrealisme en la proposta. Les ruïnes de la postmodernitat, des de certa nostàlgia.